Cales secretes, platges i ports

Abans, a la secció “La Zona: L’agresta costa nord de Menorca”, hem descrit la costa que envolta Fornells, atès que és la que interessa més als nostres clients i navegants de la badia de Fornells. En aquesta secció, en canvi, us presentem els trets generals de tota l’illa de Menorca. És com si un eix imaginari dividís l’illa en dos meitats, la nord i la sud. Fins i tot el sòl és diferent: més rogenc i amb pissarra al nord i més calcari al sud.

Les costes també són totalment oposades. La costa nord és aspra, amb penya-segats castigats pel vent, amb Fornells com a principal refugi. Al sud, en canvi, la costa és més baixa i hi abunden platges i arenals. Tota la costa sud és una successió de cales i platges, però la seva densitat augmenta encara més a les puntes de l’illa. A l’extrem sud-est, que va acollir la població prehistòrica més nombrosa, com ho demostra la gran concentració de coves, queda sota la influència de Maó. Es Castell i Sant Lluís, ara municipis independents, van formar part de la capital de l’illa. A llurs costes s’obre un ampli ventall de llocs d’interès.

A Es Castell mateix, que es troba dins del complex portuari de Maó, hi trobem Cales Fonts, un port acollidor i amb caràcter. si seguim cap al sud toparem amb Alcaufar, un antic port de pescadors arrecerat en una petita cala.

Les seves construccions tradicionals semblen haver servit d’exemple per a les urbanitzacions modernes més respectuoses amb l’entorn. Encara més al sud, a la punta mateixa de l’illa, davant de l’illa de l’Aire, hi ha Punta Prima, una platja amb una urbanització al darrere que va ser un dels primers punts de desenvolupament turístic convencional de l’illa.

Si entrem ja de ple a la costa sud, i seguim cap a l’oest, hi veurem les cales que envolten el poble de pescadors de Torret, amb una torre de vigilància del segle XVIII: des de cala Binibeca -amb un petit club nàutic- fins a Cala Binissafúller. Per cert, totes les torres de la costa sud són espanyoles, mentre que les de la costa nord són angleses.

Després del Cap d’en Font i de les cales de Biniparratx i Binidali comença una zona costanera menys poblada, que arriba fins a Cala En Porter, amb un paisatge idíl·lic, de postal, amb la platja recollida entre els penya-segats, al costat del conjunt prehistòric de Cales Coves.

A un dels penya-segats que protegeix Cala En Porter hi ha la Cova d’en Xoroi, que dona directament al mar. Va ser antigament un habitacle prehistòric i ara s’ha convertit en un mirador i una sala de festes. No cal dir que és un mirador espectacular.

El tram següent de costa disposa de magnífiques platges i cales d’accés més fàcil i més freqüent. La platja de Son Bou, al sud d’Alaior, és la més llarga, i més a l’oest, al sud d’Es Migjorn Gran, hi ha les platges de Sant Tomàs i de Binigaus.

Per arribar a Cala Escorxada, Cala Fustam o Cala Trebalúger -unes platges amb penya-segats calcaris i nombrosos pinars- cal agafar camins que travessen finques privades o accedir-hi per mar amb una embarcació. És una zona tranquil·la, fins i tot a l’apogeu de la temporada turística.

Cala Galdana, encara més a l’oest, és un dels llocs de més atracció turística de la costa sud i està molt ben comunicada per carretera des de Ferreries. Si continuem cap a Ciutadella, però, hi trobarem una zona aïllada amb unes cales magnífiques i ben arrecerades, com ara Macarella -amb un conjunt de coves prehistòriques al costat- o Cala en Turqueta.

Envoltades per pinars i ben protegides pels penya-segats, les cales són molt estimades per la població de Menorca.

Després de la Punta des Governador i l’ampli Arenal de Son Saura arribem a la zona d’influència de Ciutadella, la que costeja l’extrem sud-oest de l’illa.

Tot i que és una zona una mica més poblada, s’hi conserven indrets d’un atractiu formidable, com ara Son Saura, i bones platges com ara Son Xoriguer. Si girem i travessem el cap D’Artrutx arribarem a la costa oest de l’illa. Cala Blanca i Santandria han esdevingut actualment punts turístics tot heretant la tradició anterior de llocs d’estiueig per als habitants de Ciutadella.

Al Nord d’aquesta última urbanització, tot travessant una de les zones de més intensitat ramadera de l’illa, hi trobem Punta Nati amb el seu far, que marca l’extrem nord-oest de l’illa. Fins a arribar-hi, la costa es presenta molt escarpada, com tota la costa nord, amb coves -com ara la Cova des Tabac- i promontoris com ara el Cap de Banyos- amb unes bones cales com per exemple Cales Piques, just al costat- i el Cap de Bajoli, que marca l’extrem oest de l’illa.

Després de Punta Nati, ens retrobarem amb la costa nord, que abans havíem abandonat a Cala Pregonda. Encara hi queden, però, algunes cales interessants, com ara Cala Morell, convertida en un dels punts turístics més atractius.

Més a l’est, Algaiarens, d’accés una mica més difícil, amb dues platges impecables i sorprenentment grans. Arrecerades entre pinars i amb una petita maresma al fons, són dos exemples perfectes de la platja mediterrània.

Després del Cap Gros, cap a l’est, s’inicia la zona de Sa Falconera: un penya-segat dur, inhòspit, amb tres cales petites -la cala Pilar, Moragues i la cala d’en Calderer- que ens porta fins a Cala Barril i les illes Bledes. D’aquí estant, ja podem entreveure Cala Pregonda i més al fons el Cap de Cavalleria. El refugi de la badia de Fornells es troba a pocs quilòmetres cap a l’est.

Reserva Marina

La reserva marina del nord de Menorca inclou les aigües interiors compreses entre el cap Gros, l’illa dels Porros i la punta des Morter. S’hi distingeixen tres àrees amb diferents nivells de protecció: l’àrea A o de reserva integral, l’àrea B on la pesca professional és permesa, i l’àrea C o d’esmorteïment d’impactes.

A més, també hi ha una zona temporal per a la pesca recreativa. D’ençà del seu establiment, s’ha aconseguit una recuperació notable de la vida a la zona.